La Declaració Universal dels Drets Humans, un segle després de promulgar-se, és una broma macabra. Carrers i avingudes ostenten ara el nom de corporacions transnacionals de la Netkràcia. La jove hacker Ronda Vailor, codi RVT4.3.20f, és una peça clau de Draco, grup clandestí que lluita contra el Sistema. També és la néta d’un dels líders de la Netkràcia, joc que pot abocar-la a perills insospitats. Sirio Grimau, un vigilant solitari, es creua en el camí de la Ronda, ignorant del passat secret que els uneix.
L'opressió d'un poder econòmic que cerca dominar-ho tot contra el reducte de llibertat que rau en tot ésser humà; contra les emocions; contra l'amor. Una història que ens transporta a un futur perillosament proper i que qüestiona la deriva d'una societat cada cop més controlada.
Finalista Premi Ictineu 2014
Més sobre l'autora:
* Maria Dolors Millat a la wikipedia
* L'illa dels llibres entrevista Maria Dolors Millat
Crítiques i ressenyes:
* Terra inhòspita al blog Dreams of Elvex
* Terra inhòspita al web Núvol
Pots trobar Terra inhòspita Barcelona 2048 a Edicions del Periscopi
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista
Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava. En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se. Aiguafang és una novel·la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.
Guanyadora del premi Crítica Serra d'Or 2009
Més sobre l'autor:
* Joan-Lluís Lluís a la wikipèdia
Crítiques i ressenyes:
* Aiguafang al blog de Les Males herbes
* Notícia de la publicació d'Aiguafang a Vilaweb
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista
Reedició conjunta de les novel·les Embrió humà ultracongelat núm F-77 (1984) i Pel camí de l'arbre de la vida (1985). Centrades en la biogenètica tracten els temes de la reproducció assistida, els embrions congelats o els trasplantaments i les seves implicacions a nivell personal. Tot presentat amb una estructura novel·lística rica i ben arrodonida.
Més sobre l'autora:
* Entrevistes a Rosa Fabregat a El banc de la memòria
* Rosa Fabregat a la wikipèdia
Crítiques i ressenyes:
* Xavier Duran: Biologia novel·lada, l'obra de Rosa Fabregat a sccff
Pots trobar La dama de glaç a Pagès Editors
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista
Hi havia una vegada, a l'alba del tercer mil·lenni, una joia que atorgava al seu posseïdor poders incalculables. La desaparició d'aquest crucial objecte coincideix amb l'esclat de la tercera guerra mundial; un grup de personatges de les elits dirigents, refugiats en un remot palau d'alta muntanya, intenta, mitjançant els relats que cadascun fa als altres i que es multipliquen en un vertiginós cànon de narracions, establir les circumstàncies que van envoltar l'aparició de la joia, la seva possessió, la desaparició i la possible recuperació.
Guanyadora dels premis Creixells, Crítica Serra d'Or, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya.
Més sobre l'autor:
* Miquel de Palol a la wikipèdia
* Pàgina a escriptors.cat
Crítiques i ressenyes:
* El jardí dels set crepuscles al blog de Les Males Herbes
* El jardí dels set crepuscles al blog El Troiacord
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista
Quin és el preu que estàs disposat a pagar per viure en un món de bellesa i benestar, un món sense complicacions i sense dolor? Si vols aconseguir-ho, només has de complir un requisit: no t’escapes del control del Biopoder. Vols ser el ciutadà perfecte?
Guanyadora del Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari 2016 de Filologia de les Universitats de València, Castelló i Alacant.
L’any 1887, Bioko és encara una illa remota perduda al golf de Guinea. Un presidi gegant, una illa on confinar els homes a qui se'ls nega el futur. Allà és on destinen, després d'haver reptat tots els seus superiors, Moisès Corvo, soldat intrèpid, dissolut i cràpula, llibertí i bevedor. Allà hi coneixerà la més desafiadora de les aventures, la que té a veure amb la sang i també amb la història. Perquè, estigueu avisats, a Bioko només hi ha una llei: si un salva la vida, algú altre ha de morir.
Més sobre l'autor:
* Marc Pastor a la Wikipèdia
* Entrevista a Marc Pastor al web Fantàstik
Crítiques i ressenyes:
* Bioko al web Núvol
* Bioko a la Biblioteca del Kraken
* Bioko al Biblionauta
Pots trobar Bioko a Ara Llibres
Consulta i vota les millors obres de la ciència ficció catalana a la gran llista.
